El fundador de la religió islàmica va ser Mahoma, un predicador, i va fundar aquesta religió el 622 dC, any en el que s’inicia el calendari musulmà. Aquesta religió es basava en la creença d’un sol Déu (Al·là) i les seves regles estaven escrites a l’Alcorà. Les cinc coses imprescindibles que tenen que fer els musulmans es professió de fe, dejunar durant el ramadà, orar, pelegrinar a la Meca una vegada a la vida com a mínim i fer almoina. El lloc on s’anava a orar era a la mesquita.
Els musulmans van aconseguir formar un gran imperi pel Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i la Península Ibèrica. El centre de la vida musulmana eren les ciutats i les seves activitats. Les ciutats més importants eren un nexe d’unió comercial entre Orient i Occident. A les ciutats s’hi podia trobar alcàssers, mesquites, banys públic, jardins i mercats. A al-Àndalus, les ciutats més importants eren Córdoba, Sevilla, Granada, Toledo, Saragossa i València, mentre que a Catalunya eren Lleida, Tortosa i Balaguer. El governador màxim era el califa.
La civilització musulmana fa fer de pont entre Orient i Occident, i va introduir en la cultura occidental la pólvora, el sistema numeral actual i el paper. També tenien un sistema avançat d’agricultura i utilitzaven un sistema de reg.
La millor moment de l’ al-Àndalus va ser durant el califat de Còrdova (929-1031).la seva societat es podia dividir en diferents grups ètnics: àrabs, hispanovisigots i berbers, però també hi havia altres grups, com els muladís (hispanovisigots conversos) i els mossàrabs (hispanovisigots cristians). El regne musulmà que va aguantar més va ser el regne nassarita de Granada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada