10 preguntes

Que era la màxima autoritat politica i religiosa de l’Islam? Era el califa.
De on van ser intermediants culturals? Entre l'Orient i l'Occident
A quin segle Mohoma va fundar la religió Islàmica? Al segle VIII
Com es diu el llibre sagrat? Alcorà
Amb quin déu creuen els musulmans? En Al·là
Què era la mesquita? Era un lloc per reunió social per els homes i també de reunió. 
Quines eren les principals ciutats musulmanes de Catalunya? Eren Lleida, Tortosa i Balaguer.
Que van introduir els musulmans? Van introduir el sistema de numeració actual. 
Que tenien les ciutats hisponomusulmanes? Tenien mercat, l'alcàsser, la mesquita, banys públics i zones enjardinades. 

Resum què qui com

Els Àrabs, la classe dirigent ocupen els càrrecs més importants i les terres més productives de les incautades, mentre que els Berbers ocupen càrrecs menors i terres menys productives. Milloren les tècniques de regadiu a la noria. Introdueixen el moli hidràulic i de vent i el guaret. 

Nous conreus seran els arbres fruiters, l’arròs, productes d’horta, la canya de sucre, el corro, el lli, el safra..  El comerç local és on es venien els productes agraris; i el comerç internacional és on es venien els productes que venien d’altres països i fabricació artesanal de teixits, cuirs, ceràmica, bronze, paper etc.

Una medina era la ciutat emmurallada. 

Comprenia la mesquita major, la madrassa, l’Alcasa i cases dels habitants de la ciutat. Els carrers d’una ciutat musulmana eren estrets, torts i desordenats. L’ urbanisme no tenia normes.  

Les cases de les persones riques solien tenir dos pisos i un pati interior des del qual s’accedia a les habitacions. El pis de dalt era per les dones. Gairebé no hi havia finestres a l’interior. Les cases de les persones pobres eren molt més reduïdes. 

Les dones estaven sotmeses als marits o als pares. No participaven en activitats socials. Solament podien ser vistes pels seus familiars més propers (pares, marits,fills...). Quan arribava alguna família a casa, la dona se’n anava al pis de dalt i des de allà podia veure la visita.

La mesquita era l’edifici religiós dedicat a la oració col·lectiva. Podia tenir escola d’ensenyament de l’alt cora.

Els musulmans van aportar el paper, l’astrolabi, la pólvora i la numeració. Van destacar en medicina, cirurgia, matemàtiques i química. Van ser els continuadors de la civilització romana i grega.

La sala d’oracions, la maqsura, el mihrab, el pati, la font per a les ablucions i el minaret. 

MAPA CONCEPTUAL

El fundador de la religió islàmica va ser Mahoma, un predicador, i va fundar aquesta religió el 622 dC, any en el que s’inicia el calendari musulmà. Aquesta religió es basava en la creença d’un sol Déu (Al·là) i les seves regles estaven escrites a l’Alcorà. Les cinc coses imprescindibles que tenen que fer els musulmans es professió de fe, dejunar durant el ramadà, orar, pelegrinar a la Meca una vegada a la vida com a mínim i fer almoina. El lloc on s’anava a orar era a la mesquita.

Els musulmans van aconseguir formar un gran imperi pel Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i la Península Ibèrica. El centre de la vida musulmana eren les ciutats i les seves activitats.  Les ciutats més importants eren un nexe d’unió comercial entre Orient i Occident. A les ciutats s’hi podia trobar alcàssers, mesquites, banys públic, jardins i mercats. A al-Àndalus, les ciutats més importants eren Córdoba, Sevilla, Granada, Toledo, Saragossa i València, mentre que a Catalunya eren Lleida, Tortosa i Balaguer. El governador màxim era el califa.

La civilització musulmana fa fer de pont entre Orient i Occident, i va introduir en la cultura occidental la pólvora, el sistema numeral actual i el paper. També tenien un sistema avançat d’agricultura i utilitzaven un sistema de reg.

La millor moment de l’ al-Àndalus va ser durant el califat de Còrdova (929-1031).la seva societat es podia dividir en diferents grups ètnics: àrabs, hispanovisigots i berbers, però també hi havia altres grups, com els muladís (hispanovisigots conversos) i els mossàrabs (hispanovisigots cristians). El regne musulmà que va aguantar més va ser el regne nassarita de Granada.

ELS POBLES BÀRBERS

QÜESTIONS:

1.- Per què els roman anomenaven Bàrbars als pobles germànics?

Bàrbars volia dir estrangers. I eren estrangers perquè vivien fora/lluny de l’imperi.

2.- Com estava organitzada la societat germànica?

La societat germànica estava jerarquitzada: els cabdills militars, els homes lliures armats, els homes lliures ocupats i per últim els esclaus. Les famílies eren tribus/clans.

3.- Com s’organitzaven políticament els germànics?     Qui els manava?

S’organitzaven en una assemblea d’homes lliures armats. I allà triaven elrei. El rei era un càrrec vitalici i no hereditari.

4.- Què vol dir llei consuetudinària?

No hi havien lleis escrites, es basaven en els seus costums.

5.- Subratlla les respostes correctes:

·         Els pobles germànics vivien en ciutats.

·         Els germànics es protegien del fred excavant soterranis.

·         Les dones germàniques s’encarregaven de les feines domèstiques.

·         L’autor del primer text és germànic

·         Segons l’autor, els homes germànics es dedicaven bàsicament a menjar i dormir.

·         Les cases germàniques eren de pedra i taules.

·         L’autor del segon text és romà.

·         Les tribus germàniques tenien una gran capacitat de moviments.

·         Les invasions germàniques van tenir una motivació religiosa.

·         Les invasions germàniques van ser degudes, sobretot, a l’escalfament del clima del nord d’Europa.

·         Els huns van empènyer els pobles germànic cap el sud.

·         Unes de les causes de les invasions germàniques va ser el seu augment de població.

6. - Escriu el nom del poble germànic en el número corresponent:

1-   Francs

2-   Burgundis

3-   Ostrogots

4-   Visigots 

5-  Sueus

6-   Càntabres

7-   Vàndals

8-   Bizantins

7.- Omple la taula amb les paraules situades a sota per a completar el mapa conceptual del baix imperi romà. Després fes un petit comentari de cinc línies:

                                              

BAIX IMPERI (segles III – V)
Cristianisme	Fi de les conquestes		Incursió dels bàrbars			Divisió de l’imperi
Persecucions	Disminució d’ingressos	Despeses militars			Occidental		Oriental
Tolerància	Augment de preus				Grans invasions		Imperi Bizantí
Religió d’Estat	Disminució de la producció
	Crisi a les ciutats				Fi de l’imperi occidental
	Ruralització				Regnes Germànics
EDAT MITJANA