Durant els segles
IV i V, els pobles germànics van fer moltes incursions dins de l’imperi romà,
el qual l’any 395 fou dividit en dues parts. L’Imperi bizantí és el nom amb què
es coneix l’Imperi romà d’Orient i va sobreviure fins a l’any 1453. L’emperador
bizantí Justinià va intentar reconstruir la unitat de l’Imperi romà. Bizanci
desenvolupava un important comerç de productes de luxe. L’arquitectura
bizantina va aconseguir bastir edificis de gran bellesa com Santa Sofia de
Constantinoble.
Les autoritats romanes
també van permetre que alguns pobles germànics s’establissin a l’Imperi. L’any
476 va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident. A partir del segle VI, l’Europa
occidental va quedar dividida en diferents regnes germànics.
La civilització
romana va entrar en crisi al segle III dC, quan les despeses al segle III de
l’Imperi van superar amb escreix els ingressos. La crisi del món romà va tenir
importants conseqüencies socials i econòmiques:
La moneda va
perdre valor i els preus van augmentar
La població va tendir
a abandonar les ciutats i a traslladar-se al camp.
El sistema
esclavista va entrar en crisi i va ser substituït per un sistema de colonat.
L’exèrcit,
professionalitzat i format en bona part per bàrbars, intervenia cada cop més en
la vida política.
El cristianisme,
malgrat ser perseguit per les autoritats, experimenta un fort creixement a
partir del segle III. L’any 313 els emperadors Licini i Constantí van decretar
la llibertat del culte cristià. L’any
380 l’emperador Teodosi imposà el cristianisme com a religió oficial de
l’Imperi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada