Classes socials a l'Edat Mitjana

Preguntes:

1. Què és un estament social?

Cadascuna de les classes socials tancades el qual només s’hi pot accedir per naixement.

2. Descriu el dibuix A: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Els estaments socials de l’edat mitjana representats en piràmide. Els diferents estaments són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat, els pagesos i el poble. Els estaments privilegiats són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat i els no privilegiats són els pagesos i el poble.

3. Descriu el dibuix B: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Els estaments socials de l’edat mitjana representats en piràmide. Els diferents estaments són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat, els pagesos i els habitants de la ciutat. Els estaments privilegiats són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat i els no privilegiats són els pagesos i els habitants de la ciutat.

4. Escriu quatre diferències entre els dos gràfics?

1. Al A Apareixen altres estaments a la ciutat 2. Al A els estaments socials de la ciutat tenen més importància que  els estaments socials al camp. 3. Al B no hi havia diferències entre els habitants de la ciutat. 4. Al A el rei té més poder que els nobles perquè el rei cobra impostos que els nobles no poden cobrar.

5. Quina d'aquestes piràmides socials pertany a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

La A perquè apareixen noves classes socials a les ciutats, i aquestes tenen més importància que les del camp.

6. Si fossis un habitant de la ciutat que pertany a la mà major, quines activitats faries al llarg del dia?

Signar acords de compravenda, mirar que arribessin tots els vaixells, demanar préstecs, etc.

7. Com s diu la nova classe social que apareix a les ciutats?

La burgesia

El comerç a la baixa edat mitjana

1.  Què representa el mapa? (De que va el mapa, qui territori abarca i quina època)

El mapa tracta de la relacions comercials i les principals ciutats a europa durant la baixa edat mitjana.  
2. Digues 6 ciutats espanyoles que passin dels 10.000 habitants.

 Barcelona, Toledo, València, Córdova, Sevilla i Granada.

3. En quins dos territoris se situa la major aglomeració de ciutats majors de 10.000 habitants?

Al nord d’Itàlia i als paisos baixos.

4. Quin tipus de ruta unia  Sevilla amb Lió?

Una ruta terrestre, (la ruta de l’or).

5. Quin tipus de ruta unia Génova amb Antioquía?

Una ruta marítima. Per les costes occidental d’Itàlia
6. Perquè són importants les ciutats a labaixa edat mitjana?

L’aspecte econòmic

L’aspecte cultural
7. Escriu sisproductes amb els quas fes comerç espanya.

Oli, seda, sal, armes, vi i carbó.

8. perquè té importancia lio?

Era una ciutat amb creuament de rutes comercials. 

EL SISTEMA FEUDAL I LA SEVA ECONOMIA

1.Perquè diem que la civilització europea a l’alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?

Perquè tothom vivia una existència denominada pel cicle dels treballs agrícoles.

2. Explica amb paraules teves en que consisteix la rotació bienal i la trienal.

La bienal és que les famílies treballin només la meitat de les seves terres.

3. Perquè eren tan importants els boscos?

Eren tant importants perquè proporcionaven aliment per a la ramaderia i fustes per a la construcció eines i caça.

4. Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles entre els segles XI i XIII?

Van conèixer una expansió econòmica basada en una renovació de l’agricultura.

5. Fixa’t en les il·lustracions que et mostrem a la unitat i explica com funcionaven els molins d’aigua i els de vent.

Funcionava empenyent mules o burros.

1. Quines diferències hi havia entre un pagès aloer, un tinent i un serf?

Un pagès aloer era una persona lliure i tenia un terreny de la seva propietat que tenia que pagar impostos, un tinent era un pagès lliure que no tenia terres i que treballava les que li deixava el senyor

2. Què eren les corvees?

Eren les terres del senyor.

3. Què era el delme? Qui el percebia?

El percebia l’església. Era pagar una desena part de la collita a l’Església.

4. Fixa’t en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien? Quines eines agrícoles utilitzaven?

Els pagesos anaven vestits amb capes, malles de colors i a vegades amb barrets. Les eines que feien servir eren aixades unes eines per llaurar la terra.

Exercicis del llibre digital

Activitat 9:

·        · El precepte de la guerra santa. Veritable

·         ·El coneixement de la pólvora. Fals

·         ·La debilitat dels bizantins i els perses. Veritable

·         ·La capacitat de moviment del poble àrab. Fals

·         ·La superioritat militar dels conqueridors. Fals

·         ·L’èxit de la nova religió, gràcies a la senzillesa del seu missatge. Veritable

·         ·La tolerància en vers els costums dels pobles dominats. Veritable

Activitat 20:

A quin fet s’inicia el calendari musulmà?

-La fugida de Mahoma de la Meca per anar a Medina.

Qui eren els berbers?

- Musulmans del Nord d’Àfrica.

Què és la mesquita musulmana?

-Un lloc per resar col·lectivament.

Per què va ser important la batalla de Poitiers?

-Va posar fi a l’expansió islàmica per Europa.

Quina va ser l’època de més esplendor de la civilització de l’ Al-Àndalus?

-El califat de Còrdova.

Activitat 23:

Península Ibérica: Toledo, Còrdova, Barcelona.

Bizanci: Constantinoble.

Nord d’Àfrica: Kairouan.

Península Arabica: Bagdad, Damasc, Medina i la Meca.

Activitat 29:

Fundació del califat de Còrdova→929

Batalla de Poitiers→732

Desmembrament del califat de Còrdova: regnes de taifes→1031

Inici de l’ocupació musulmana a la Península Ibérica→711

Inici de les campamnyes d’ Almansor→977

Activitat 30:

Ordre cronològic:

1.       Fugida de Mahoma de la Meca: hègira.

2.       Mahoma ocupa la Meca.

3.       Fundació del califat omeia.

4.       Inici de l’ocupació musulmana a la Península Ibèrica.

5.       Batalla de Poitiers.

6.       Inici del califat abbàssida.

7.       Fundació de l’emirat de Còrdova.

8.       Fundació del califat de Còrdova.

9.       Inici de les campanyes d’ Almansor.

10.   Desmembrament del califat de Còrdova: regnes de taifes.

10 preguntes

Que era la màxima autoritat politica i religiosa de l’Islam? Era el califa.
De on van ser intermediants culturals? Entre l'Orient i l'Occident
A quin segle Mohoma va fundar la religió Islàmica? Al segle VIII
Com es diu el llibre sagrat? Alcorà
Amb quin déu creuen els musulmans? En Al·là
Què era la mesquita? Era un lloc per reunió social per els homes i també de reunió. 
Quines eren les principals ciutats musulmanes de Catalunya? Eren Lleida, Tortosa i Balaguer.
Que van introduir els musulmans? Van introduir el sistema de numeració actual. 
Que tenien les ciutats hisponomusulmanes? Tenien mercat, l'alcàsser, la mesquita, banys públics i zones enjardinades. 

Resum què qui com

Els Àrabs, la classe dirigent ocupen els càrrecs més importants i les terres més productives de les incautades, mentre que els Berbers ocupen càrrecs menors i terres menys productives. Milloren les tècniques de regadiu a la noria. Introdueixen el moli hidràulic i de vent i el guaret. 

Nous conreus seran els arbres fruiters, l’arròs, productes d’horta, la canya de sucre, el corro, el lli, el safra..  El comerç local és on es venien els productes agraris; i el comerç internacional és on es venien els productes que venien d’altres països i fabricació artesanal de teixits, cuirs, ceràmica, bronze, paper etc.

Una medina era la ciutat emmurallada. 

Comprenia la mesquita major, la madrassa, l’Alcasa i cases dels habitants de la ciutat. Els carrers d’una ciutat musulmana eren estrets, torts i desordenats. L’ urbanisme no tenia normes.  

Les cases de les persones riques solien tenir dos pisos i un pati interior des del qual s’accedia a les habitacions. El pis de dalt era per les dones. Gairebé no hi havia finestres a l’interior. Les cases de les persones pobres eren molt més reduïdes. 

Les dones estaven sotmeses als marits o als pares. No participaven en activitats socials. Solament podien ser vistes pels seus familiars més propers (pares, marits,fills...). Quan arribava alguna família a casa, la dona se’n anava al pis de dalt i des de allà podia veure la visita.

La mesquita era l’edifici religiós dedicat a la oració col·lectiva. Podia tenir escola d’ensenyament de l’alt cora.

Els musulmans van aportar el paper, l’astrolabi, la pólvora i la numeració. Van destacar en medicina, cirurgia, matemàtiques i química. Van ser els continuadors de la civilització romana i grega.

La sala d’oracions, la maqsura, el mihrab, el pati, la font per a les ablucions i el minaret. 

MAPA CONCEPTUAL

El fundador de la religió islàmica va ser Mahoma, un predicador, i va fundar aquesta religió el 622 dC, any en el que s’inicia el calendari musulmà. Aquesta religió es basava en la creença d’un sol Déu (Al·là) i les seves regles estaven escrites a l’Alcorà. Les cinc coses imprescindibles que tenen que fer els musulmans es professió de fe, dejunar durant el ramadà, orar, pelegrinar a la Meca una vegada a la vida com a mínim i fer almoina. El lloc on s’anava a orar era a la mesquita.

Els musulmans van aconseguir formar un gran imperi pel Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i la Península Ibèrica. El centre de la vida musulmana eren les ciutats i les seves activitats.  Les ciutats més importants eren un nexe d’unió comercial entre Orient i Occident. A les ciutats s’hi podia trobar alcàssers, mesquites, banys públic, jardins i mercats. A al-Àndalus, les ciutats més importants eren Córdoba, Sevilla, Granada, Toledo, Saragossa i València, mentre que a Catalunya eren Lleida, Tortosa i Balaguer. El governador màxim era el califa.

La civilització musulmana fa fer de pont entre Orient i Occident, i va introduir en la cultura occidental la pólvora, el sistema numeral actual i el paper. També tenien un sistema avançat d’agricultura i utilitzaven un sistema de reg.

La millor moment de l’ al-Àndalus va ser durant el califat de Còrdova (929-1031).la seva societat es podia dividir en diferents grups ètnics: àrabs, hispanovisigots i berbers, però també hi havia altres grups, com els muladís (hispanovisigots conversos) i els mossàrabs (hispanovisigots cristians). El regne musulmà que va aguantar més va ser el regne nassarita de Granada.